Què és la fuita de drets d’autor en la música?

La fuita de drets d’autor és la diferència entre el que ha generat el vostre catàleg i el que ha acabat arribant al vostre compte bancari. La música es va utilitzar, probablement hi havia un pagament pendent i, en algun punt entre l’ús i la liquidació, els diners van deixar de moure’s.

Poques vegades es tracta d’un frau. La fuita sol ser el subproducte d’una cadena en què l’ús el registra una part, els drets els té una altra i el pagament el calcula una tercera, i cadascuna treballa amb una còpia diferent de la veritat.

D’on surt la fuita

• Ús no identificat: es registra una emissió o una reproducció, però l’enregistrament no s’arriba a associar mai a cap obra coneguda.
• Ús no declarat: l’ús es produeix però no entra en cap sistema de declaració, cosa habitual en territoris petits i en radiodifusors secundaris.
• Conflictes de titularitat: dues parts reclamen participacions que se solapen i els diners queden en suspens en lloc de distribuir-se.
• Llacunes d’identificadors: un ISRC o un ISWC que falta o està duplicat trenca el vincle entre un enregistrament, una composició i els seus titulars.
• Deriva de metadades: noms d’autors, noms d’editorials i codis de territori que no coincideixen d’un sistema a l’altre.

Per què s’acumula

Un sol identificador que no quadra no costa gaire. La mateixa discrepància repetida en deu mil usos l’any, en cinc territoris i durant tres anys, es converteix en una xifra rellevant; i com que ningú no rep cap factura per uns diners que ni tan sols sabia que existien, res no obliga l’error a sortir a la llum.

Com trobar-la

El mètode sempre és el mateix en essència: construir una imatge neta del que teniu, detectar on apareix la música, associar les deteccions amb el catàleg i les dades de titularitat i, després, comparar el resultat amb les liquidacions que heu rebut realment. Cada diferència és una pregunta que val la pena fer.

El que obteniu al final és una llista d’oportunitats potencials amb les seves proves adjuntes, no pas un xec. Que un element concret es converteixi en ingressos depèn de la titularitat dels drets, de les normes de declaració, del territori i de l’organització que hi ha a l’altra banda de la reclamació.