Quan la menció arriba a televisió abans que a les xarxes
Una crisi pot caure a la ràdio o a la televisió lineal mentre el tauler social encara està quiet. L’assessoria necessita canal, hora i clip. Un fitxer reenviat en un xat no és un registre.
El lineal encara es mou primer
Una menció en un programa matinal o en un butlletí d’hora punta pot arribar a un mercat abans que la mateixa frase aparegui al tauler social. La primera hora sol ser un clip reenviat i un fil de conjectures.
Comunicació i assessoria treballen llavors amb el que algú va passar a gravar. El canal és aproximat. L’hora és ‘aquest matí’. El fitxer pot no reproduir-se.
Per què un clip reenviat no és el registre
- L’assessoria necessita un canal, un rellotge i un clip que s’obre, no un fitxer que va arribar a un grup.
- L’escolta social arriba tard a la ràdio i la televisió lineals, o no les veu mai.
- Una gravació del saló no és el registre escrit quan el programa es va emetre.
- La menció és un fet. Per si sola no és un troballa de dany, culpa ni deure de respondre.
Els equips que només guarden el xat reconstrueixen l’hora de memòria. Això aguanta fins que algú pregunta quina emissora, quin rellotge, quines paraules.
Com és un registre usable de crisi
Canal, hora, durada i evidència que s’obre. N’hi ha prou perquè comunicació, direcció i assessoria jurídica mirin la mateixa fila.
El registre no redacta el comunicat. Canvia el rumor per una hora.
Com fer-lo servir
Vigileu els canals que poden moure la història. Guardeu mencions com a files amb evidència. Compartiu la fila, no una cronologia reconstruïda al xat.
El que porteu a la sala és un registre de partida. Parlar, esperar o escalar és una decisió humana, i el programari no la pren.