Com poden les editorials musicals fer el seguiment de l’ús de la música
Les editorials musicals veuen composicions, no enregistraments, i això converteix el seguiment dels usos en un problema d’associació. Us expliquem com abordar-lo.
Una editorial musical controla composicions. Els sistemes de monitoratge detecten enregistraments. Per això, qualsevol pregunta sobre usos comença amb un pas de traducció: quina composició representa aquest enregistrament detectat i quines participacions hi teniu?
Comenceu pel catàleg, no pel monitoratge
La qualitat de la detecció està limitada per la qualitat del catàleg. Abans d’afegir cap font de monitoratge, assegureu-vos que cada obra té l’ISWC allà on n’hi hagi, una llista completa d’autors amb les seves participacions, els enregistraments que en coneixeu amb els seus ISRC i un àmbit territorial explícit per als vostres drets.
Fonts que val la pena combinar
- Liquidacions de distribució de les entitats de gestió: són l’autoritat, però arriben tard i només mostren allò que ja s’havia associat.
- Dades de detecció d’emissió i digitals: arriben ràpid, però ho fan en forma d’enregistraments que encara cal associar a composicions.
- Cue sheets i confirmacions de sincronització: són la prova principal de l’ús audiovisual.
Concilieu i després investigueu
El resultat que voleu és una comparació per obra, per territori i per període entre l’ús detectat i l’ús declarat. Tot allò que s’ha detectat però no s’ha declarat és una pregunta. Tot allò que s’ha declarat amb una participació inesperada és una altra pregunta.
Per on començar
Ordeneu per valor potencial i no pas per volum. Un grapat d’usos en emissió d’alt valor sol merèixer atenció abans que milers de reproduccions de valor baix. I recordeu que la plataforma complementa les vostres entitats de gestió i administradors: no les substitueix, i qualsevol reclamació continua passant per elles.